Breu història de l’electrònica: els orígens

Mirar enrere per estudiar la història de l’electrònica permet conèixer i entendre millor la seva realitat actual. Certament, és extensible a totes les disciplines del saber i l’activitat humana.

Des d’Electrolomas volem compartir amb els nostres lectors quins van ser els primers circuits elèctrics i els inicis d’aquest camp, per tal de propiciar una comprensió més gran de les seves funcionalitats i importància, així com dels avenços collits.

L’efecte Edison i l’inici de l’electrònica

Des del seu naixement el 1847, el gran Thomas Edison va marcar un abans i un després en aquesta matèria.

Va ser un treballador incansable que va impulsar revolucionàries innovacions; fins al punt de determinar lelectricitat davui i de sempre. Aquests són alguns dels grans èxits que constitueixen el llegat d’Edison:

• Bombeta incandescent. Aquest invent va canviar per sempre la manera com s’il·luminaven les llars i les ciutats.
• Sistema de distribució de lenergia elèctrica. Va establir les bases d’un avenç exponencial al benestar social i tecnològic mundial.
• Corrent altern. Tot i que inicialment defensava el corrent continu, que va resultar ser més cara i inestable, la seva tenacitat va estimular Nikola Tesla per consolidar-la.
• Fonògraf. Va ser el primer dispositiu capaç de gravar i reproduir so, cosa que va suposar un altre gran avenç inspirat per aquest visionari.

Amb tot, la seva aportació més gran és l’emissió termoiònica, més coneguda com a efecte Edison. El 1880 va fer pública la troballa que explicava per què es trencaven els filaments dels seus llums de vidre o s’enfosquia el vidre d’algunes lluminàries. La causa? L’enviament mitjançant energia tèrmica d´un flux d’ions procedents d´una superfície metàl·lica.

A partir d’aquest moment, l’electrònica va tenir una pedra angular on assentar-se.

Quins van ser els primers passos de la història de l’electrònica?

El desenvolupament de l’electrònica se sustenta en fites successives que van marcar un abans i un després tecnològic. Des de la invenció del tub de buit o la creació dels primers circuits elèctrics fins a l’aparició de la ràdio i la televisió, el recorregut no va estar exempt d’immenses alegries i d’alguns disgustos.

Aquest naixement i la posterior evolució de l’electrònica moderna constitueix el substrat del món digital que actualment vivim. Cada pas fet en aquesta trajectòria ha estat fonamental per al progrés tecnològic humà.

L’electrònica moderna no hauria existit sense certs avenços previs al camp de l’electricitat. Durant els segles XIX i XX, científics com Faraday i Maxwell van establir les bases teòriques que van permetre comprendre com es comporten els electrons i la conductivitat elèctrica.

Posteriorment, Fleming va inventar el tub de buit i, a la dècada de 1940, el transistor va ser el detonant de la gran revolució electrònica que ha derivat en el boom digital del segle XXI.

4 grans fites de la història de l’electrònica

A continuació, es presenten en ordre cronològic els primers esdeveniments substancials de la història electrònica:

1. Telegráfono, 1898. Creat i patentat per Poulsen, gravava so usant el filferro d’acer com a suport magnètic.
2. Electrons, 1899. J.J. Thomson els va reconèixer com les càrregues alliberades en escalfar una superfície metàl·lica.
3. Transmissió telegràfica sense fils, 1901. La primera, aconseguida per Guillermo Marconi, es va realitzar a través de l’Atlàntic.
4. Detector d’ones electromagnètiques, 1903. Fleming va trobar una aplicació pràctica de la vàlvula termoiònica d’efecte Edison, després anomenada díode. A partir d’aquesta fita, John Ambrose Fleming es va convertir en «el pare de l’electrònica».

Des de llavors, la successió de troballes, descobriments i novetats ha fonamentat una història de l’electrònica meravellosa i productiva. A Electrolomas mantenim aquest esperit investigador per continuar sumant avenços a aquesta realitat. Explorar el seu catàleg per trobar solucions renovades al seu sector és el més recomanable!